18 - Locomotores elèctriques. “La Cocodril”

La "Cocodril" pertany a la primera generació de locomotores elèctriques. Suïssa, amb la seva peculiar orografia, és el seu país d’origen, lloc en el que més ràpidament es va estendre la tracció elèctrica. Aquestes màquines van millorar radicalment el consum energètic del ferrocarril, de fet en els pendents retornen a la xarxa part de l’energia emprada, a més de ser més ràpides i silencioses que les màquines de vapor i dièsel. Necessiten menys manteniment, doblen la capacitat de càrrega i tenen majors prestacions.

De conducció molt més còmoda i neta que les de vapor, la seva aparició va suposar una autèntica revolució per als maquinistes. El desavantatge és que l'electrificació de les línies resulta molt costosa. En tot cas, el present i el futur del ferrocarril estan vinculats a l'energia elèctrica: els trens més ràpids del món són tots elèctrics.

Sembla que el sobrenom d’aquesta locomotora deriva de la seva peculiar forma. Aquesta sèrie de màquines va ser construïda a la fi dels anys vint i va ser adquirida per la Companyia Nord després de decidir l'electrificació de la línia entre Alsasua i Irun, on es concentrava una gran quantitat de trànsit de mercaderies i de viatgers. Més tard van arribar fins Miranda d'Ebro i Burgos. Van ser dissenyades per treballar a 1.500 volts, que és com es van realitzar les primeres electrificacions.

A mitjan segle XX es va aprovar un pla que preveia l'electrificació de totes les línies principals de Renfe, però elevant la tensió a 3.000 volts, el que permetia construir locomotores més potents. Les primeres experiències d'aquest pla es van realitzar a Catalunya. Amb l'aparició el 1967 de les locomotores bitensió (1500 V i 3000 V) va començar la seva retirada que conclouria el 1976.