Locomotora "Cocodrilo" estacionada, meitat segle XX
Imatge de l'interior original de la cabina
La "Cocodrilo" al Museu, anys 90
Trasllat al Museu després de la restauració als Tallers de Renfe, 2018
18 - Locomotores elèctriques. “La Cocodril”
La "Cocodril" pertany a la primera generació de
locomotores elèctriques. Suïssa, amb la seva peculiar
orografia, és el seu país d’origen, lloc en el que més
ràpidament es va estendre la tracció elèctrica. Aquestes
màquines van millorar radicalment el consum energètic del
ferrocarril, de fet en els pendents retornen a la xarxa part
de l’energia emprada, a més de ser més ràpides i silencioses
que les màquines de vapor i dièsel. Necessiten menys
manteniment, doblen la capacitat de càrrega i tenen majors
prestacions.
De conducció molt més còmoda i neta que les de vapor, la
seva aparició va suposar una autèntica revolució per als
maquinistes. El desavantatge és que l'electrificació de les
línies resulta molt costosa. En tot cas, el present i el
futur del ferrocarril estan vinculats a l'energia elèctrica:
els trens més ràpids del món són tots elèctrics.
Sembla que el sobrenom d’aquesta locomotora deriva de la
seva peculiar forma. Aquesta sèrie de màquines va ser
construïda a la fi dels anys vint i va ser adquirida per la
Companyia Nord després de decidir l'electrificació de la
línia entre Alsasua i Irun, on es concentrava una gran
quantitat de trànsit de mercaderies i de viatgers. Més tard
van arribar fins Miranda d'Ebro i Burgos. Van ser
dissenyades per treballar a 1.500 volts, que és com es van
realitzar les primeres electrificacions.
A mitjan segle XX es va aprovar un pla que preveia
l'electrificació de totes les línies principals de Renfe,
però elevant la tensió a 3.000 volts, el que permetia
construir locomotores més potents. Les primeres experiències
d'aquest pla es van realitzar a Catalunya. Amb l'aparició el
1967 de les locomotores bitensió (1500 V i 3000 V) va
començar la seva retirada que conclouria el 1976.