19 - Locomotora dièsel 1801. La dieselització

Aquesta locomotora compta amb un disseny aerodinàmic, molt característic de les locomotores americanes. Va ser fabricada per la casa ALCO a finals dels anys 50. Va circular principalment per vies gallegues, on gairebé la totalitat de la xarxa estava sense electrificar. El dipòsit inicial d'aquesta sèrie va ser el de Monforte de Lemos i es van encarregar de remolcar els principals expressos i mercaderies entre Ponferrada, Monforte de Lemos, La Corunya, Vigo, Orense i Santiago de Compostel·la. Van estar en servei fins el 1994.

La tracció dièsel va ser l'última que es va introduir al ferrocarril. A Espanya, el seu ús generalitzat no es va produir fins a mitjans de segle XX. A diferència de l'elèctrica, no necessita costoses instal·lacions i és per tant més flexible, ja que permet circular per tot tipus de línies. No obstant això, contamina més, és més sorollosa i bruta, i té menors prestacions, de manera que avui s'utilitza per a trànsits secundaris en línies no electrificades i per a la realització de maniobres. Tot i així, el seu aprofitament energètic és molt superior al vapor, al què va anar progressivament substituint en les línies sense electrificar.

Si a la tracció vapor i elèctrica el material utilitzat va ser bàsicament d'origen europeu, a la tracció dièsel va ser la tecnologia nord-americana la que es va implantar, ja que era als Estats Units on estava més desenvolupada. Encara avui els trens dièsel segueixen sent els més nombrosos en aquell país, bàsicament pels alts costos d’inversió que suposa la construcció de noves infraestructures aèries ferroviaries en extensions tan àmplies.