Locomotora 1801 traccionant vagons de mercaderies, anys 60
Esquema de la locomotora 1801
Locomotora dièsel amb els colors originals a l'Estació de França
La 1801 en el Museu, després i abans de la seva restauració, 2015
19 - Locomotora dièsel 1801. La dieselització
Aquesta locomotora compta amb un disseny aerodinàmic,
molt característic de les locomotores americanes. Va ser
fabricada per la casa ALCO a finals dels anys 50. Va
circular principalment per vies gallegues, on gairebé la
totalitat de la xarxa estava sense electrificar. El dipòsit
inicial d'aquesta sèrie va ser el de Monforte de Lemos i es
van encarregar de remolcar els principals expressos i
mercaderies entre Ponferrada, Monforte de Lemos, La Corunya,
Vigo, Orense i Santiago de Compostel·la. Van estar en servei
fins el 1994.
La tracció dièsel va ser l'última que es va introduir al
ferrocarril. A Espanya, el seu ús generalitzat no es va
produir fins a mitjans de segle XX. A diferència de
l'elèctrica, no necessita costoses instal·lacions i és per
tant més flexible, ja que permet circular per tot tipus de
línies. No obstant això, contamina més, és més sorollosa i
bruta, i té menors prestacions, de manera que avui
s'utilitza per a trànsits secundaris en línies no
electrificades i per a la realització de maniobres. Tot i
així, el seu aprofitament energètic és molt superior al
vapor, al què va anar progressivament substituint en les
línies sense electrificar.
Si a la tracció vapor i elèctrica el material utilitzat va
ser bàsicament d'origen europeu, a la tracció dièsel va ser
la tecnologia nord-americana la que es va implantar, ja que
era als Estats Units on estava més desenvolupada. Encara
avui els trens dièsel segueixen sent els més nombrosos en
aquell país, bàsicament pels alts costos d’inversió que
suposa la construcció de noves infraestructures aèries
ferroviaries en extensions tan àmplies.