16 - Locomotora Santa Fe

La locomotora 151 batejada amb el nom de "Santa Fe" 5001 va ser fabricada als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona el 1942 per encàrrec anterior de la Companyia de Ferrocarrils del Nord. Als anys quaranta de segle passat un dels principals problemes al Nord-Oest peninsular consistia a superar la dura rampa de Brañuelas, a la línia de Lleó a Ponferrada, que era l'únic accés disponible per arribar a Galícia en tren.

Per poder solucionar el problema Renfe va adquirir aquesta enorme màquina de cinc eixos acoblats de gran potència, adequada per remolcar els pesats trens que transportaven carbó. La locomotora era molt diferent a totes les construïdes a Espanya fins la data per la seva dimensió colossal i gairebé única a Europa. La seva potència, de gairebé 4.000 CV, només va ser superada per les locomotores Confederació, construïdes més tard. La “Santa Fe” superava però a aquella en esforç tractor, és a dir, que era la locomotora que més càrrega podia arrossegar de totes les que van circular, a més de ser també la més pesada.

A partir de començaments dels anys 50, Renfe va aplicar a totes les noves locomotores l'últim avanç tecnològic de l'era del vapor: la fuelització. Consistia en substituir el carbó per un altre combustible, el fuel-oil, que facilitava enormement la tasca del fogoner i la càrrega de combustible, a més d'augmentar el rendiment de les seves locomotores. Es va incorporar aquesta millora també a moltes de les locomotores ja construïdes però que eren prou modernes, com la “Santa Fe”.

De les 22 locomotores que es van construir l'única que queda és la que es conserva al Museu. Des de la seva impressionant cabina és possible observar la quantitat i varietat d'instruments que es necessitava per conduir una locomotora de semblants dimensions, axí com la dificultat que suposava.