10 - Cotxe Harlan

Destaca a la col·lecció de cotxes l'anomenat “Harlan”, molt més gran i amb aparença més moderna que el de tercera classe que ocupa la primera via de la Rotonda, encara que és en realitat el més antic i valuós de tots ells. Va ser construït als Estats Units el 1878 amb fustes tropicals, per al ferrocarril de la companyia de Valls a Vilanova i Barcelona. Quan va arribar l’any 1881 a Vilanova i la Geltrú des de l’altra banda de l’oceà, era el més avançat i confortable de tot Europa. Estava fabricat sobre dos carretons articulats de fusta, els bogies, que feien el viatge molt més còmode.

El motiu de l'adquisició d'aquests vehicles era per l'interès que tenia el director de la companyia ferroviària, Francesc Gumà, en millorar les condicions de viatge dels passatgers en un recorregut que pretenia perllongar fins a Madrid.

Incorporava una altra gran novetat, també desconeguda a Europa, el fre automàtic d'aire comprimit. Amb ell, si un vehicle es desprenia d'una composició pel trencament del ganxo de tracció, el que passava amb certa freqüència, tot el tren s'aturava de manera instantània, el que evitava molts accidents. Aquest tipus de fre no es va introduir en el ferrocarril europeu fins a principis del segle XX. A més, l'interior del cotxe té detalls d'un confort desconegut a l'Europa de llavors, com les butaques bidireccionables.

Els cotxes “Harlan” van tenir una vida molt llarga, ja que van circular fins al 1972 a Catalunya. En la seva etapa final van fer servei de rodalies a la línia de Mataró. Van ser gradualment retirats de la circulació quan les locomotores elèctriques van substituir a les de vapor, ja que la seva major potència produïa deformitats en l'estructura de fusta del cotxe.

L'Associació de Voluntaris del Museu, SiC, es va encarregar de la seva restauració en una gran intervenció que es va allargar durant vuit anys. En el seu interior hi ha una exposició que mostra la història i el procés de recuperació.