7 - Les Naus de l'antic taller de reparacions

En aquest viatge per les artèries de l’antic Dipòsit de Vapor, trobem a la dreta del "Pont giratori" un conjunt de naus d'estil industrial. Dues d'elles són les edificacions més antigues del conjunt d'instal·lacions de l'actual Museu: la Gran Nau, allargada i transversal, que culmina en una horitzontal més petita, anomenada Pont-Grua. Les dues es van construir per a l'arribada del ferrocarril a la ciutat el 1881, a la vegada que l’estació de Vilanova i la Geltrú.

La Gran Nau va ser rehabilitada totalment l'any 2018-2019 amb els fons de l'1,5% cultural del Ministeri de Transport i la del Pont Grua al 2020. Aquesta última disposa d'un impressionant pont-grua construït a Gran Bretanya capaç d'elevar fins a 40 tones, el que possibilitava aixecar les calderes i les locomotores del segle XIX i situar-les en alguna de les seves sis vies amb fossat per a realitzar les intervencions. Es necessitaven fins a deu operaris per cada costat per moure-la. Va ser restaurada al 2010 per al seu funcionament.

Pel que fa a la Gran Nau compta amb dues vies centrals, una d'elles amb un tercer carril que permetrà en el futur col·locar un vehicle d'alta velocitat. L'any 2.021 s'ha previst que al seu interior s’ofereixi una moderna museografia per poder experimentar i mostrar el paper innovador del ferrocarril al llarg de la història. Originalment les seves dues vies permetien els desplaçaments dels vehicles des del taller a la xarxa ferroviària general.

En una de les vies es troba exposada una composició del primer tren “Talgo” que va realitzar servei comercial, el “Talgo II”. Construït als Estats Units en els anys quaranta per la companyia espanyola, Patentes Talgo, aquests vehicles van introduir conceptes com la modernitat, el disseny o el confort al transport ferroviari a l'Espanya de la postguerra. La tecnologia del tren, que era molt nova per la seva època, sent la seva finalitat la comoditat dels viatgers. Estava formada per vehicles articulats, molt lleugers, amb un baix centre de gravetat i rodament independent, oferia butaques reclinables, menjars al seient, portes d'accés a nivell de l’andana, finestres panoràmiques, aire condicionat i cotxe mirador. La seva aparició va suposar una autèntica revolució en les condicions del viatge per ferrocarril. Quan el “Talgo II” va entrar en servei el 1950, la majoria de trens encara circulaven amb locomotores de vapor i cotxes de fusta.