12 - Les primeres locomotores. Les condicions de treball de maquinistes i fogoners

A l'interior de l'edifici de la Rotonda, al costat de la "Mataró", trobem algunes de les primeres locomotores originals que es conserven, com és el cas de la "Martorell" de 1854, la més antiga que es conserva a l'Estat. En la seva part davantera és possible llegir les sigles de la companyia a la qual va pertànyer (MZA) i el número d'ordre que li va ser assignat, el 618. Fins a la creació de Renfe al 1941, cada companyia va utilitzar una numeració particular per denominar a les seves locomotores. A aquesta petita locomotora se la coneix amb el nom de "Martorell" perquè els seus primers serveis els va fer entre aquesta població catalana i Barcelona.

Les primeres locomotores de vapor del segle XIX tenien una mida molt reduïda, i es limitaven a fer els curts trajectes que cada companyia privada explotava en forma de concessió. La tasca de maquinistes i fogoners era molt dura pel reduït espai en què havien de treballar sense cap protecció de les condicions climatològiques, amb una calor abrasadora o morts de fred i respirant fum i sutge. És possible accedir a la cabina de la “Mamut” de 1857 que es troba a la dreta i en ella es pot imaginar la penositat de la conducció d'aquests primers enginys de vapor.

Aquestes primeres locomotores segons quedaven desfasades eren utilitzades per a moure altres vehicles en estacions i dipòsits, tasca que van realitzar durant molts anys. Aquesta utilitat va salvar a moltes d’elles de la seva desaparició.

Progressivament les companyies es van ampliar i les línies es van anar unint, sent necessàries locomotores de majors dimensions per cobrir recorreguts grans. L'increment de les distàncies va ser proporcional a la duresa de les condicions laborals dels ferroviaris, encara que van cobrir les cabines de les màquines de vapor, les jornades podien perllongar-se més de dotze, catorze o les hores que fossin necessàries per portar el tren a destinació. Una locomotora podia consumir més de 10 tones de carbó en una jornada, fins i tot més si aquest era de mala qualitat, el que era molt freqüent. En aquest cas, el fogoner havia, a més de palejar el carbó, remoure constantment el foc per mantenir-lo. A les parades no hi havia descans, ja que calia engreixar bieles i òrgans motors, i repostar aigua. Al Museu és possible accedir a les cabines de grans locomotores com la “Mallet”, la “Santa Fe” o la “Mikado”, les tres restaurades pels voluntaris de l'associació.